Post
Regulus regulus vs Regulus ignicapilla
- Ottieni link
- X
- Altre app
El Regulus regulus e 'l Regulus ignicapilla (el nomm scientifich de quest ultim a voeul dì "cavej de foeugh") hinn duu speci del gener Regulus , de la famiglia Regulidae. Tutt i speci de quest gener chì hinn assee compagn; a l'è minga 'na robba coriosa, donca, se in del desnoeuvesim secol — ann an'mò zerb par la tassonomia, la zoologia e i scienz biologich in general — el Giuseff Banfi (1812-1877), in del sò vocabolari milanes-italian, l'ha daa ai noster speci i medemm nomm. A la vos "riottin" del sò vocabolari, nun troeuvom, primm de tutt, la speci che lù el ciama Sylivia troglodytes , e che incoeu la se ciama Troglodytes troglodytes (conossuu in italian 'me scricciolo), e depoeu anca:
El tass
- Ottieni link
- X
- Altre app
El tass europee, anca dii tass eurasiatich, l'è on animal che, nonostant ona distribuzion e 'na presenza assee ampia, l'è minga tant ben conossuu del pubblich general; tanta gent, in particolar in de la binda lombarda di Prealp, la s'immagina minga d'havegh 'na tanna de tass tacada a cà, ancaben che l'ecologia del tass in di ambient prealpin la sia ligada in moeud strecc ai attività de l'omm. Cossa l'è e indova el sta? El tass l'è 'na specie tipica de la fauna europea. El sò nomm scentifich l’è Meles meles e l’è on mammifer de la fameja di mustelid, che la ciapa dent animai ‘me ‘l foin ( Martes foina ), el marter ( Martes martes ) e la bélora ( Mustela nivalis ). El tass l’è long circa 60-80 cm, pussee ona coa de 15-20 cm; ai spall el riva circa 30 cm. El pes el girivolta cont i seson: el va de 8 a 16 kg. Donca, on animal minga piscinin, che par via di sò abitudin, el se fa notà assee poch. La soa caratteristica che la se fa pussee vardà ad...