El tass
El tass europee, anca dii tass eurasiatich, l'è on animal che, nonostant che 'l gh'habbia 'na distribuzion e 'na presenza assee ampia, a l'è minga tant conossuu del pubblich general; sossenn personn, in particolar in de la dinda lombarda di Prealp, hinn minga in sentor d'havegh 'na tanna de tass tacada a cà, ancaben che l'ecologia del tass in di ambient prealpin l'è ligada in moeud strecc ai attività de l'omm.
Cossa l'è e indova el sta?
El tass l'è tipich de la fauna de l’Euopa. El sò nomm scentifich l’è Meles meles e l’è on mammifer de la fameja di mustelid, de la qual i fann part animai ‘me ‘l foin (Martes foina), el marter (Martes martes) e la bélora (Mustela nivalis).
El tass l’è long circa 60-80 cm pu 15-20 cm de cova; a la spalla el misura circa 30 cm. El pes el girivolta cont i seson: el va de 8 a 16 kg. Donca, on animal minga piscinin, che per via di sò abitudin, el se fa notà assee poch.
La caratteristica la che se fa pussee vardà adree l’è senza dubbi el coo bianch coi dò bind scur che tacchen de la trifola e riven al coll, passand pei oeucc. El rest del corp l’è gris in su la s’cena e negher in sul venter.
I duu sess hinn sossenn compagn, tanto che’l Michael Clark, vun espert ricercador ingles, l’è andaa dree per on ann a on tass che’l gh’aveva ciamaa Old boy primma d’incorgess che a se trattava d’ona femmina.
![]() |
| © caroline legg, Flikr |
El preferiss i bosch d’arbor croda-foeuj con di radur, o pascoi con smagg boscaa. El se poeu trovà anca in bosch ch’hinn mesc’iaa e in quei domà de conifer. El tass el poeu adattass anca a viv in zònn zòschaa e financa in zònn suburban e in parch de città.
Cossa el mangia?
Ona part de la soa granda capacità d’adattass, in particolar a l’attività umana, la se dev a la soa dieta; de fatt, nonostant che l’è de l’orden di carnivor, el tass l’è adattaa a ‘na dieta onnivora. In particolar, l’è on foraggiador opportunista; la soa dieta l’è fada su soratutt de vegetai, ‘me frutta, nos, scigoll, tuber, giand, cereai coltivaa; el consuma anca invertebraa (soratutt vermisoeu), quel che ‘l sta dent i nin di vesp e avi, oeuv d’usei, carcass e animai viv, ‘me risc, ratt tapponi e conili.
La soa dieta, inscì bona a datass, la batt del loeugh indova el sta. In zònn de montagna e in area mediterranea, el tass el gh'ha 'na densità pussee bassa rispett ai popolazion de l'Europa settentrional. Quest fatt chì el cambia sossenn aspett de l'ecologia e del comportament de la spece, tra i quai l'alimentazion. I tass pussee settentionai gh'hann 'na dieta componuda in granda part de vermisoeu (financa el 95% del volumm); in di vall e in di bosch di Prealp, inveci, el tass el gh'ha 'na dieta sossenn pussee variegada e generalista: frutta, coleotter, cereai e via inscì. A l'è minga rar che 'l traga visita a coltiv e vegg fond minga pussee coltivaa (comun in la region prealpina); in general, al emerg el desfruttà di attività de l'omm, che 'l se fa evident par el gran numer de tann censii assee visin ai abitaa.
I tann e el territori
I tass hinn di animai creposcolar e nottoren; i passen i or de sô in compless de tann sotterani; de fatt, a presenten di adattament a la vita del sfossador: coo spiattaraa e fusellaa, oregg piscininn, gamba cort con pee sciatt e ong vigoros, adeguaa a scavà. I tann hinn sistemaa solitament in zònn boscaa, in soeul cont on bon drenagg, arent di font de acqua e, se l’è possibil, arent a indova se mangia. I tann principal poden vess sossenn grand, havegh desenn de sfor de sortida e par el circol de l'aria e centenn de meter de galarii sota terra, profond fin a 15 meter. I tann hinn utilizzaa par sossenn ann, financa a divers decenni.
Quand che la densità de popolazion l’è alta, i tass se metten insema in di ròsc ciamaa clan, faa su de 5-6 animai, che marchen e defenden el sò territori de lor, che 'l poeu vess de grandezza variabil (de 12 ha fin a pussee de 300 ha) e che 'l gh'ha dent diversi tann spantegaa. Al par che in di region a densità pussee bassa, la vita del tass la sia pussee solitaria o de cobbia, che i animai se sposten de spess e che 'l territori el sia defenduu in misura minora.
El marcà el territori l'è tiraa innanz per mezz de busett largh 10-15 cm e profond 10-20 cm indova el animal ghe lassa ona sostanza geladinosa, buttii di gandol del ghicc che i se troeuven in tucc i mustelid, sora el sò stercol. Quest bus chì, ciamaa latrinn, hinn logaa intorna ai tann e ai confin del territori.
La tanna principal la se troeuva facilment in del center e cont i fonzion citaa prima. Di volt la gh'è ona tanna "giontada" visina a la principal, che la dipend de lee e che la poeu vess usaa de 'na cobbia e i sò fioeu se gh'hinn pussee d'ona femmina che i partorissen. Alter tann segondari poden vess utilizza in manera saltuaria par la presenza di sorgent de alimentazion stagionai. La quarta tipologia de tann hinn i "ricover", bus piscinin par refugiass in situazion de pericol. I poden anca vess giontaa i "ricover de superfis", lettusc indova i animai poden passà i or de sô.
La morfologia di tann la cambia a seconda del material indova hinn scavaa. La struttura interna di tann l'è stada studiada de rar. In Svizzera, arent a Ginevra, a l'è staa possibil fà su on scav sistematich de tre tann che sarìenn staa destrugaa. I trii compless i quattaven ona superfis tra i 200 e i 650 m² e i eren faa su de fin a 300 m de gallerii e cont on volumm de terra cavada foeura fin a 13 m³. El numer de us'c l'era tra 18 e i 24 e i camer eren tra i 24 e i 42; a gh'era no proporzionalità tra la complessità del sistema e el numer de entraa e minga tutt i entraa eren collegaa, ma i formaven pussee red separaa. On aspett interessant di tann studiaa l'è la presenza de do tipologii de camer: i camer ver, cont el fond a forma de basla e material de vettabbia; e i "slargament", loeugh indova 'na galeria se slargava o indova pussee galerii se incontraven. I slargament gh'aveven el fond piatt e in lor se trovava no la vettabbia.
![]() |
| Schema d'ona tanna del studi faa in Svizzera. |
L'attività del tass de sfossadura e de movimentazion de la terra la gh'haa anca on effett important in su la flora e la biodiversità, desgià che 'l permett la colonizzazion di speci che gh'hann bisogn de soeul pussee liber e che, senza l'attività di mammifer 'me l' tass (ma anca alter 'me 'l bisont) vegnarien sostituii con alter piant del sotabosch. Quest el fa del tass quell che se ciama on ingegnee ecosistemich.
Relazion cont alter mammifer
In del studi descrivuu, diversi tracc de volp hinn staa trovaa in di tann; de fatt, tass e volp i poden istituì 'na relazion vantaggios par tucc duu. A par che i tass sien dominant sui volp e che de spess je descascien del propri territori; tamen, in condizion de ricchezza de risors, i do speci poden conviv e portass di vantagg a vicenda. I relazion positiv i podarian partì di volp pussee coraggios che tachen a andà dree a on tass; se l'ambient l'è asse ricch, el tass el podaria accettà la presenza de la volp, financa a accettala in de la sò tanna e toeu di benefizzi de la convivenza.
![]() |
| © Paul Cecil |
In general, i tann del tass hinn utilisaa par sossenn animai, sia predator ,'me volp, can-procioni, sia pred 'me 'l conili e el risporscell. A par che 'l tass sia sossenn rispettaa e che 'l metta suddizion pu o men a tutt i animai e, 'me on paradoss, l'è anca assee dispost a ospità quei che podarien vess di competidor par i risors.
Par i animai ospitaa i vantagg hinn assee visibil: primma de tutt, 'na tanna desgià scavada e curada (de fatt i tass monden con frequenza regolar la tanna, fan toeu aria e sostituissen la vettabbia); i tann di tass hinn de poeu anca sossenn segur, propri par el vigor di tass. Addirittura, i volp che viven cont i tass i mett al mond pussee fieou. I vantagg par el tass i paren de natura indiretta: anca se el tass l'è pusse che bon de mantegnì el sò territori par lu, l'è pussee efficaci, in assenza de effett negativ par la sò fitness, creà di rapport di coabitazion con alter predator; de fatt, se l'ambient l'è minga assee ricch, el tass l'è rapid a descascià chi poradia portagh via i risors.
Se tass, volp e can-procioni hinn tucc predator de mezz (o mesopredator), el tass el gh'ha on rapport positiv anca con la lince, che l'è on predator apical, e a par che anca i linci faghen ballà l'oeugg quand che on tass l'è arent.
Menasc
El tass l'è minga on animal particolarment menasciaa; l'Union Internazional par la Conservazion de la Natura (IUCN) el classifica 'me a "ris'c minim" (LC). A se tratta, de fatt, de on animal che 'l viv in aree a alta protezion, el se adatta ben a la presenza de l'omm e l'è anca protett de l'appendice III de la convenzion de Berna.
A onta de quest, però, quaivoeuna popolazion del tass l'è dree a andà giò. I ris'c pussee important hinn creaa par l'omm. L'è anca incoeu casciaa par vess mangiaa, ma anca perchè l'è di volte ritegnii dannos par i attività agricol e par i besti, del moment che l'è staa assocciaa con la tisi di bovin. Semper ligaa a l'omm, ona causa de mort sossenn importanta l'è quella de vess tirà sott di machin.
Bibliografia e sitografia
BIANCARDI C. M., MARASSI M. (1999). L’ecologia del tasso in ambiente prealpino. Milano: Centro studi di faunistica dei vertebrati.
FISCHER C., DUNAND F. (2016). 3D Topography and Atructure Analysis of Three European Badger (Meles meles) Setts from Western Switzerland. Wildl. Biol. Pract., Dec 12(3): 26-35.
IUCN - European Badger (Meles meles) (12/2025)
LEBOURGEOIS F. (2025). Le blaireau européen (Meles meles L.) favorise l’hétérogénéité locale de la flore en forêt feuillue de plaine. Revue forestière française, 76(1), 33-54.
MACDONALD D. W., BUESCHING C. D., STOPKA P., HENDERSON J., ELLWOOD S. A. e BAKER S. E. (2004). Encounters between two sympatric carnivores: red foxes. J. Zool., Lond. 263, 385–392.
NOWAKOWSKI K., WAŻNA A., KUREK P., CICHOCKI J., GABRYŚ G- (2020). Reproduction success in European badgers, red foxes and raccoon dogs in relation to sett cohabitation. PLoS ONE 15(8): e0237642.
OLIVEIRA R., LAZZERI L., MOUTON R., GOMEZ V. e FERRETTI F (2025). Temporal relationships between the red fox and the European badger in a Mediterranean protected area. J, Zool,, 325: 71-79.
PÉREZ-VIGO I., FERRERAS P., FINAT R. et al (2025). Tolerance and intraguild commensalism: the case of the European badger and the Iberian lynx. Eur J Wildl Res 71, 15.
SPAGNESI M., DE MARINIS A. M. (a cura de). (2002). Mammiferi d’Italia. Quad. Cons. Natura, 14, Min. Ambiente - Ist. Naz. Fauna Selvatica.
Wildlife Online - Red Fox Interaction with Other Species - Other Carnivores (12/2025)
.jpg)


Commenti
Posta un commento